La moda d’autoretratar-se no és cosa d’ara, ha estat una tendència en diferents períodes històrics. Els artistes han estat els grans precursors, grans noms de la pintura com Rembrant Van Rijn va realitzar quasi un centenar d’autoretrats al llarg de la seva trajectòria. Aquesta xifra supera a la d’altres artistes molt populars pels seus autoretrats com Vincent Van Gogh, que utilitzava una tècnica de pinzellada molt personal. Frida Kalho n’és un altre exponent, el seu rostre forma part de l’imaginari popular.
Avui dia aquest exercici de perpetuïtat de la pròpia imatge ha passat a ser popular, a totes les esferes socials (des de polítics i celebrities fins a adolescents), i immediat gràcies als telèfons mòbils. Hi ha moltes maneres de capturar selfies. Com ha passat en els diferents moments de la història de l’art, els selfies poden ser més o menys objectius, més o menys realistes. Mentre Frida Kalho deia “Em pinto a mi mateixa perquè sóc a millor conec”; Andy Warhol es feia centenars de retrats amb etilismes d’allò més excèntric. En la contemporaneïtat, no som molt més originals: a través de les autofotos potenciem, maquillem i juguem amb simbolismes. Podem fer-ho sols (els selfies), en grup (els usies) o dels peus (shoefie), entre d’altres.
Ser capaç de contextualitzar les modes, d’entendre el perquè, ajuda als més petits a fer-ne bon ús. L’artista Patricia Geis ha publicat aquest any “Autoretrats” dins la col·lecció de “Quaderns d’art” de Combel. Un llibre per experimentar amb el propi autoretrat a través de diferents tècniques i recursos inclosos. Un recorregut per la història de l’art a través de 18 autors, des de Rembrant a Jean-Michel Basquiat.
Coneixes els derivats del selfie?
Shoefie: Fotografia dels peus.
Usie: O Usfie. Són els selfie grupals.
Braggie: Per a presumir de del lloc en el que ens trobem. No necessàriament s’ha de fer càmera en mà.
Photobomb: Col·lar-se a un selfie d’un altre.
