Parlem amb Elisenda Roca sobre la segona part de “Tu i jo. El conte més bonic del món”

Amb motiu de la publicació de
Tu i jo, germans,
la segona part de
Tu i jo. El conte més bonic del món ,
parlem amb la seva autora, Elisenda Roca.

Periodista, escriptora i gran comunicadora. Es nota que gaudeixes de la feina que fas, però, exactament, què té d’especial escriure per a infants?

Escriure per a nens exigeix la capacitat de tornar a la pròpia infantesa i de connectar amb tot allò que de petita t’agradava llegir i amb el plaer que experimentaves en llegir les aventures dels teus llibres preferits. Escriure per a nens t’obliga a perdre la perspectiva d’adult i a crear la trama des del seu punt de vista. Dedicar-te a la literatura infantil comporta posar-te a prova a cada pas, entrenar la imaginació, saber traçar personatges capaços de generar empatia amb els lectors, fer servir bones dosis d’humor i no posar límits a la fantasia. També és una gran responsabilitat, atès que contribueixes a construir els fonaments que permeten captar la seva atenció i, potser, convertir-los en lectors voraços.

Quin ritual segueixes a l’hora de treballar?

Concentració, mòbil sempre en silenci, marcar-me un horari, molta exigència i confinament. Els escriptors sabem estar confinats i passar-nos moltes hores davant la pantalla de l’ordinador. I, si cal, rellegir i reescriure.

El llibre Tu i jo. El conte més bonic del món ja s’ha convertit en un referent per a les famílies que esperen una segona criatura. Explica’ns per què és el conte més bonic. 

Perquè Tu i jo. El conte més bonic del món és el primer llibre dedicat a dos germans, o a dues germanes, o a un germà i una germana. Ells i elles en són els protagonistes. Al meu parer, la dificultat en el moment de plantejar-me escriure aquest conte va ser que no tingués gènere, de manera que tots els infants es poguessin sentir identificats amb la trama. Alhora, Raúl Guridi va crear el personatge protagonista sense fer evident si era un nen o una nena. L’epicentre del conflicte és la gelosia, és a dir, aquesta mena de por irracional a ser desplaçat o relegat en un segon terme com a conseqüència de l’arribada d’una altra criatura.

Aquest segon títol, Tu i jo, germans, també ha estat il·lustrat per Guridi. Quina escena o quin personatge t’agrada més?

La portada em sembla ideal. La germana gran que aparta el germà petit explica perfectament la trama del llibre: t’estimo, però no et suporto. Em va fer riure molt veure el petit vestit com si fos Pavarotti mentre la germana gran ballava hip-hop. I m’emocionen les pàgines amb un tractament de fons blau, quan els germans es troben a faltar. De Guridi, m’admira el seu sentit de l’humor i també l’excel·lent ofici que demostra. Quan escric, penso constantment en la il·lustració. L’escriptor i l’il·lustrador han de formar un bon equip, perquè la il·lustració fa créixer la història. Guridi sempre em sorprèn i m’emociona.

Què descobrirem en llegir Tu i jo, germans?

Els dos germans han crescut. En aquest cas, sí que hi trobem una germana gran i un germà petit que protagonitzen el conte. Tots dos s’estimen, però es genera el conflicte quan l’un envaeix l’espai de l’altre. Tenen caràcters diferents, cadascú té la seva personalitat i topen sovint. Escriure i llegir aquest conte és com posar un mirall en el qual es reflecteix tot allò que passa en el dia a dia d’uns germans, i això permet que els nens i les nenes es reconeguin en la trama i, sobretot, que riguin molt des del començament fins al final.

Podeu seguir Editorial Combel a les xarxes socials per estar al dia de les novetats: Facebook, Instagram i Twitter.