Contes de la puça 2

Mercè Canals, badalonina de naixement, i barcelonina d'adopció, es dedica a dibuixar des de ben petita. Com que no va poder ser ni gimnasta ni balladora de tango, va pensar que il·lustrar llibres per a nens i no tan nens, seria una bona opció per treballar feliç i sentir-se realitzada. I, vaja si se'n sent, de feliç! No ha parat d'omplir de color i de vida les més variades històries que li han encarregat un munt d'editorials.

Després d’una llarga trajectòria professional com a il·lustradora de premsa en mitjans com The New York Times, El País i La Vanguardia, Luisa Vera va decidir fer un gir a la seva carrera i dedicar-se de ple a la literatura infantil. Ja ha il·lustrat nombrosos llibres per a les principals editorials espanyoles. Amb la seva primera obra com a escriptora i il·lustradora, Luisa Vera vol contagiar el seu amor per l’art als més joves.

Va néixer a Barcelona l'any 1970. Tot i que s'havia passat mitja vida pensant que seria veterinari al Zoo de Barcelona, o bé pastor d'ovelles a Horta de Sant Joan, d'on vénen bona part dels de casa seva, en acabar els estudis de Belles Arts, va començar a treballar d'il·lustrador científic i infantil en contes i en llibres de text, en revistes i de tant en tant en publicitat. Amb el temps, a més, després de llegir contes i més contes, va començar a escriure les seves pròpies històries per a nens i nenes, que de vegades il·lustra ell mateix o alguns dels seus amics il·lustradors. D'aquestes incursions en la part escrita dels llibres, n'ha tret tres Premis de la Crítica Serra d'Or al millor conte il·lustrat: el primer, per Endrapallibres, de l'editorial Cruïlla, l'any 2002, il·lustrat per ell mateix. El segon, l'any 2007, per El Nen Gris, de Galera i Círculo de Lectores, amb il·lustracions de Gusti. I el tercer, el 2010, per la versió en Pop-up de L'arca de Noè, de Combel, amb il·lustracions de Mercè Canals.